CASTELLS

Sempre he tingut el somni de viure en un Castell d`Escócia. Una d`aquestes velles fortificacións els passsadissos de les quals són recorreguts cada nit per esperits d`un altres temps. A Espanya també tenim molts castells amb les seves históries. M`encantan el de Peníscola o el de Gibralfaro. Aquest últim penjat entre el cel i el sól mirant fixament a la badia.

El somni de tenir un Castell surt massa car y, a més, els seus propietaris han de respectar sempre la história pretérita d`aquells que van habitar en ell. Qualsevol reparació és cososíssima. Hi ha castells amb ánima. Uns altres semblen tristos en la seva decadencia peró en tots podem trobar sons del passat. Marconi parlava que tots els sons de l`univers quden registrats- d`aquí va neixer la idea de fer una maquina anomenada Cronovisor que pogués recuperar-los- peró si un sap escoltar, les pedres poden revelar-nos molts dels seus secrets.

Ja els dic; el meu somni és viure en una vella fortificació envoltat de fantasmes. Un Castell- que bonica es la paraula en aquesta llengua- amb una biblioteca, amb un celler assortit de vins i una xemeneia per escalfar l`ánima i fins a l`esperit. I si és posible en un Castell amb els seus merlets, les seves torres defensives a la vora del mar o envoltat d`un bosc fosc ple de misteri. I ara que ho pensó em ve al cap aquesta poesía meva;

Castell ple de fantasmes

Que semblen ectoplasmes

Als mortals quan arriba la nit

Es moren de por en el llit

Com no crec que vagi a poder comprar un vell Castell, el millor será posar passar la nit en algun que estigui encantat perqué jo quedi encantat d`haver-li conegut. I és que un Castell de nit- llegeixin a Washington Irving i la seva “Tales of the Alhambra” pero compredre-ho- acollona a quaselvol. 

Beneïts castells.

Sergio Calle Llorens