Com veiem, Catalunya és Espanya i va a seguir sent part d'ella. Com comprovem, Catalunya està subordinada a la sobirania popular de tots els espanyols. Com constatem l'Estat té els mecanismes necessaris per parar qualsevol tipus de consulta il·legal. Ara veurem a la muchachada independentista plorar per les cantonades. Escopiran odi i tot desembocarà en unes noves eleccions autonòmiques en les quals CIU perdrà el poder definitivament.
Porten massa temps fent el ridícul amb les seves mentides de país imaginari. Ara és el temps d'enfrontar-se amb la realitat que ni Espanya, ni la UE van a permetre una Declaració unilateral d'independència d'un territori que mai va ser sobirà. No ho dic jo. Ho diu la història. Aquella que està allunyada dels reportatges de la televisió pública catalana. Aquesta que no diu que els catalans ja parlaven d'Espanya al segle XV. La mateixa que no vol recordar que a la mort de Juan d'Aragó en 1479 demanaven que els Reis Catòlics fossin anomenats d'Espanya. I és que en aquest mitjà nacionalista confonen furs i privilegis amb una suposada independència que mai va tenir lloc. Aquesta història selectiva i amputada que tampoc destaca com en la guerra de la independència els barcelonins deien allò de “Nosaltres som espanyols”. I des d'aquí, les odes a Espanya per catalans s'expliquen per milers. Recordo aquella de 1864 quan el fundador del moviment coral a Espanya, un altre natural de Barcelona, estrena en aquesta ciutat, la cantata “Gloria a Espanya”.
Podria passar-me la tarda recordant els vincles sentimentals i històrics que uneixen als catalans amb la resta de nacionals. No obstant això, el millor, una vegada més, és veure com es desinfla el globus nacionalista. Ara toca veure com i es peguen el major de les patacades en la història del món. Catalunya és nostra. I Pilar Rahola tota vostra. La patética Reina del nacionalistes.
Sergio Calle Llorens
No hay comentarios:
Publicar un comentario