EL BOICOT A CATALUNYA

Tenint els nacionalistes catalans a un ruc com a símbol, era d'esperar que Artur Més tingués un comportament tan tossut com la mula Francis. Als independentistes i al propi president caldria recordar-li algunes dades històriques sobre la història de Catalunya desconeguts per a la gran majoria de persones que acudeix a beure, un dia sí i un altre també, a les mateixes fonts. Aigües verinoses i *turbulentas gràcies a la manipulació dels lampistes del terrer.

Les famoses barres no eren l'emblema d'un regne o territori, sinó d'una família o casa reinante que, com saben tots els historiadors seriosos, era d'una casa *reinante que des del segle XIV tenia a Aragó com a territori principal. Una casa que va absorbir a la casa de Barcelona ja que aquesta va quedar extingida en 1150 pel matrimoni del Conde Ramón Berenguer en casar-se amb Petronila, filla de Ramiro el Monjo, rei d'Aragó. Per tant ni comtes reis, ni zarandajas. Cal ser cap de pardals per creure que en la història va haver-hi una nació catalana independent de la resta d'Espanya. Em costa creure que ningú els hagi explicat als escolars del principat que una vegada va existir una corona aragonesa els reis de la qual van tenir l'imperi més extens de l'occident medieval. Imagino que es van centrar en els Almogavers i poc més. Gens d'aquesta empresa comuna, mai compartida, gens de les conquestes de valencians, catalans i aragonesos. També m'entristeix saber que en molts llibres de text s'asseguri que el castellà o espanyol va ser imposat a Catalunya. Pot ser que fos així en la dictadura de Franco, però el que va passar realment és que els catalans van aprendre l'espanyol i van fer seva la llengua, perquè va ser la llengua franca amb la qual podien comunicar-se i fer negocis amb els diferents pobles que habitaven a les seves terres. Pensem que en el sud de Catalunya es parlava mossàrab, entre altres llengües, així que no van tenir més remei que posar-se a practicar la koiné que triomfava en tota la península ibèrica.

Catalunya, per tant, té dues llengües, dues ànimes, dues formes d'entendre el món i fins a dues formes de sentir la seva nacionalitat, però un sol estat, l'espanyol. Obligar a triar als catalans entre papa i mama és un crim que va a portar repercussions tremendes per a tots els seus habitants. No es tracta que Catalunya surti immediatament de la UE, o que la regió vagi a empobrir-se de cop- els experts assenyalen 10 anys de recessió- sinó que la fractura social seria insuportable. Aranzels, inseguretat econòmica, fugida de capitals, fugida d'empreses i mil desgràcies més, però Més, com sempre, juga a fer-se el llonguis mentre una periodista sueca li recorda a Brussel·les la seva falta d'honestedat en plantejar un referèndum impossible.

Començava parlant-los del passat, però tornem al futur immediat. La catalanofobia augmenta en el restat d'Espanya i es prepara un boicot tremend contra els productes catalans. L'amenaça és major ara que quan Carod-Rovira es va negar a recolzar a la candidatura madrilenya als jocs olímpics. Llavors les vendes de cava van caure en nadal un 20% però ara, em dol escriure-ho, la xifra podria aconseguir el 40%. 

Però hi ha alguna cosa en el que Artur Més sí té raó; als nacionalistes catalans no els pararà ni un consell de ministres, ni un tribunal constitucional, sinó la realitat de començar a perdre el seu mercat natural, perquè per vèncer als competidors només has de tallar-los els collons econòmics. Aquest dia, els propis empresaris catalans cridaran allò del nacionalista catalá és un ocell de mala pell.

Sergio Calle Llorens