LA NIT

M'encanta la nit, fins i tot m'agrada com sona la paraula. Record com la meva mare em deia bona nit i tot, de sobte, cobrava un màgic sentit. De vegades ella, sempre ella, ens explicava històries d'una altra època no necessàriament més felices i tots l'escoltàvem gairebé sense pestañear. El foc projectant unes curioses ombres sobre les parets i aquest so de la llenya en consumir-se. Si em donessin a triar un moment de la meva vida al que tornar, sens dubte, seria aquest.

Enyoro aquests moments carregats de màgia, de plenitud familiar. Avui, en canvi, quan arriba la nit, tracte de buscar aquesta pau màgica però amb prou feines em trobo amb unes ombres que em persegueixen. Ni tan sols el caminar pel bosc animat m'allunya de la meva pena sense límit. 

En qualsevol cas m'agrada la nit, amb els seus mussols, el seu silenci, els seus cels estavellades aquest vent empenyent la fullaraca pels camps. De vegades em submergeixo entre la humitat dels alcornocales i percebo a les òlibes volant baix a la recerca d'una víctima per sopar. Hauria d'estar, en qualsevol cas, explicant històries o compartint-les però a no hi ha molts que vulguin escoltar-me. Especialment la nit.

Què tindrà la nit? Perquè al meu em fascina. Serà tal vegada les veus del passat que m'arriben de l'altre costat. Seran, potser, els fantasmes del pretèrit que vénen a presentar-se als peus del llit. Sigui el que sigui, les històries de nit són molt més històries; les de por, són realment terrorífiques. El sexe, fins i tot, és molt més atrevit i ocult. 

Mirar els estels, l'estel, sentir als animalillos en els camps mentre s'espera el matí. Els cels estavellats quan estan bonics és a l'hivern però clar, com fa fred, la gent és aliena a ells en estar a casa. Ja saben, amb la mantita o veient la tele. 

Quan plou fora, m'endinso en el bosc a la recerca de la nit, o vagi vostè a saber de què. Però és tan bell l'espectacle, tan espectacular el bell, que no puc reprimir-me. A més després està l'avantatge de la solitud i la quietud de la nit. Ai la nit, que paraula més bella i com la trobo a faltar.

Sergio Calle Llorens