LA NEU

Nevava la primera vegada que vaig arribar a Londres. Nevava, també cuan els meus passos em van portar a instalar-me en Odense. Nevaba, i molt, la nit en la cual em vaig anar d`aquests llocs per sempre. En veritat, creo, la meva vida ha estat lligada a aquesta mágica pols blanca que cobreix de vegades les serres de la meva regió malaguenya. És curiós peró ara, amb els anys, trobo a faltar aquesta visió blanca dels boscos nevats. Aquests que jo havia de travessar per anar a algún lloc on no m´esperava ningú.

Sí, nevava aquesta nit a Londres en la qual vaig haver de dormir al carrer perqué no hi había allotjament. Nevaba, i de quina forma, a la ciutat natal d`Hans Christian Andersen .. Davant meu apareixien els personatges de la nena que va morir amb uns llumins a la má o, algun nen perdut de Dickens. No recordó haver passat por peró sí molt fred. No recordó haber caminat tant per les arterias d`aquestes ciutats. Tal vegada sigui verita talló que solament recordem alló que mai va pasar. No obstant aixo, ho recordó com si fos ahir; el fred, la neu caient sense pietat alguna i un servidor aguantant com podía les envestides climátiques.

Crec que ni tan sols els esquirols d`Hyde Park els va agradar la meva presencia i, a aquest agent de policia menys que em va convidar a marxar-me a un altre lloc a passar la nit. Aquesta nit estranya amb el cel encapotat en la qual nevava tant. I va seguir nevant fins que va arribar el matí i vaig poder entrar a un bar a prendere una boca xocolata calent. Diuen que els habitants de Groenlandia tenenn infinitats de termes per nomenar la neu y, en cap llengua que conec té més de tres diferents. I tot, pecisament tots, signifiquen per a mi una simple cosa: Solitud.

Sergio Calle Llorens