Sempre he tingut el somni de viure en un Castell d`Escócia.
Una d`aquestes velles fortificacións els passsadissos de les quals són
recorreguts cada nit per esperits d`un altres temps. A Espanya també tenim
molts castells amb les seves históries. M`encantan el de Peníscola o el de
Gibralfaro. Aquest últim penjat entre el cel i el sól mirant fixament a la
badia.
El somni de tenir un Castell surt massa car y, a més, els
seus propietaris han de respectar sempre la história pretérita d`aquells que
van habitar en ell. Qualsevol reparació és cososíssima. Hi ha castells amb
ánima. Uns altres semblen tristos en la seva decadencia peró en tots podem
trobar sons del passat. Marconi parlava que tots els sons de l`univers quden
registrats- d`aquí va neixer la idea de fer una maquina anomenada Cronovisor que
pogués recuperar-los- peró si un sap escoltar, les pedres poden revelar-nos
molts dels seus secrets.
Ja els dic; el meu somni és viure en una vella fortificació envoltat
de fantasmes. Un Castell- que bonica es la paraula en aquesta llengua- amb una
biblioteca, amb un celler assortit de vins i una xemeneia per escalfar l`ánima
i fins a l`esperit. I si és posible en un Castell amb els seus merlets, les
seves torres defensives a la vora del mar o envoltat d`un bosc fosc ple de
misteri. I ara que ho pensó em ve al cap aquesta poesía meva;
Castell ple de fantasmes
Que semblen ectoplasmes
Als mortals quan arriba la nit
Es moren de por en el llit
Com no crec que vagi a poder comprar un vell Castell, el
millor será posar passar la nit en algun que estigui encantat perqué jo quedi
encantat d`haver-li conegut. I és que un Castell de nit- llegeixin a Washington
Irving i la seva “Tales of the Alhambra” pero compredre-ho- acollona a
quaselvol.
Beneïts castells.
Sergio Calle Llorens
No hay comentarios:
Publicar un comentario