LES DONES

De vegades crec que Napoleó Bonaporte tenia raó quan va dir allò que les batalles contra les dones són les úniques que es guanyen fugint. I jo, en realitat, hauria d'haver sortit corrent en moltes d'aquestes vegades. Espero que no m'acusin de misógino, perquè crec que he demostrat, i amb escreix, que sóc un admirador de la dona Tal vegada, dic tal vegada, amb els anys m'he tornat molt desconfiat amb elles, i amb tots, però no puc dir que pugui a la meva edat anar-me amb qualsevol. I quan dic anar-me, no em refereixo al llit, sinó a qualsevol lloc. El meu temps és, en veritat, l'única cosa que tinc. Per això, haig d'anar amb compte de no perdre-ho amb dolentes i negatives companyies.

La primera dona de la qual em vaig guardar va ser una senyora, alguna cosa madura, que em va convidar a diverses tertúlies al seu programa de ràdio. Em vaig fer dues entrevistes i, després em va presentar una proposta formal per formar part del seu equip. Vaig acceptar encantat però, la lletra petita, deia que jo devia acceptar una relació amorosa amb la senyora. Finalment allò va acabar com havia començat; ella pel seu costat, i jo pel meu. Encara record per dir-me que jo amagava alguna cosa i, per això no volia tenir una relació amb una dona tan espectacular com ella. La meva resposta va ser contundent; “no amago gens, simplement no volia intimar amb ella”.

La segona dona era una bella noia amb una conversa intel·ligent fins que aprofundies en els temes amb ella. Sempre tenia una explicació per justificar tots els errors de la humanitat: “no hauran evolucionat”. Ja fos si jo criticava als andalusos, als catalans, ella sempre apareixia amb el seu tema de l'evolució. Fins als camps de concentració dels nazis eren justificats amb el tema de la joiosa evolució. Com tampoc tenia jo moltes ganes de conversa i, menys de joc amorós, un dia va aparèixer el seu veritable rostre. Jo caminava per una costa i ella em va veure certament sense forces. Semblava, segons la seva versió, que m'anava a desmaiar. No obstant això, no va intentar ajudar-me. Sembla que totes les que no tenen una vida sexual plena, acaben pagant-la amb mi. Avui, cada vegada que ens trobem, li dic que segueixo evolucionant. I ella em mira completament sorpresa.

La tercera, i última dona, va ser una companya a la qual vaig ajudar bastant perquè l'hi mereixia. És, a més de inteligentísima i bella, una excelentísima persona. Creativa i amb unes ganes d'aprendre per ser una gran professional. Va prometre venir a acomiadar-se abans de partir per a Dublín. I ho va complir, només que em va cridar cinc minuts abans per no veure'm perquè era tarda. Una forma d'agrair-me el que havia fet per ella que, òbviament, no em va fer molta gràcia. Pot ser que la destinació em torni a ajuntar amb aquestes dones però, estic preparat per batre el rècord dels cent metres. Hora de seguir. La nit segueix sent bella.

Sergio Calle Llorens