He arribat a un punt en la meva vida en el qual valoro molt més les festes en família. El nadal és una d'elles. El problema és que hi ha massa buits en la taula. Massa absències. No obstant això, un no pot deixar-se portar pel dolor. L'important és organitzar una autèntica nit de nadal. Una vetllada perfecta pels més petits perquè, algun dia, quan nosaltres faltem, puguin recordar-nos entre vi i delícies a la taula.
Nit de riures, nit per ser generosos en el solstici d`hivern. El vent bufant amb força, de vegades amb pluja i unes altres, amb un cel estavellat. Però sempre agraint al creador que la resta dels familiars seguim amb vida i bona salut. Després arriben les confessions al costat del foc de la xemeneia, els villáncicos i la nit adquireix una màgia especial.
No accepto a ningú en la meva família que creu mal ambient. No accepto a ningú que creu problemes. No tolero a aquells que volen contagiar-nos de la seva tristesa perquè, creo, La festa nadalenca és la fe renovada en el creador, en aquest Crist que es va immolar per tots nosaltres. No importa la història, importa la fe. Les meves festes comencen en nochebuena i conclouen la nit màgica de Reyes. Reprodueixo, tal vegada inconscientment, els ritus que tenien els meus benvolguts pares. De vegades, aquests fantasmes del passat em juguen males passades però, sempre amb la vista posada que la màgia no cessament per als petits.
El nadal és compartir, donar, respectar i, per sobre de totes les coses, estimar a tots aquells amb els quals comparteixes els manjares de la taula. Un any més tot és igual però tot és diferent. La festa de la vida que roda en el temps. Hi ha pau, hi ha harmonia. Bon nadal.
Sergio Calle Llorens
No hay comentarios:
Publicar un comentario