SHERIDAN LE FANU

Després d'un dia de platja camino lentament per un petit bosc. Hi ha un silenci tan gran i poderós que sembla voler dir-me alguna cosa. Tir cap a dins i reflexiono sobro la meva fascinació per la solitud somiada. Una lleugera brisa ve a acariciar el meu rostre. Busco una pedra i llegeixo un text del gran escriptor Le Fanu. Està escrit en anglès i diu així:

Le Fanu was a 19th Century Irish writer of Gothic tales and mystery novels. He was the leading ghost story writer of his period and was central to the development of the genre in the Victorian era.

Ha estat una amiga irlandesa la que m'ha passat el text que precedeix a la novel·la Camila. Em submergeixo en el llibre i record les seves paraules en el telèfon:

Carmila was one of the five supernatural tales comprising the Collection tittles In a Glass Darkly, Sheridan Le Fanu`s vampire established the gothic sensibilities that have come to be associated with the myth while also drawing inspirations from folklore and the macabre. 

Després de la lectura d'unes 30 pàgines, el bosc es va fent més fosc i pinso en la paraula anglesa dark que comparo amb fosca i, sense saber molt bé la causa, m'estremeixo. També penso que una bona història de vampirs com les de Carmila gens tenen a veure amb aquelles en la qual els protagonistes són macos i bells com en Twilight. El vampirisme no deixa de ser una altra cosa que un desig irrefrenable per la immortalitat. Continu llegint en la quietud del meu bosc secret i una vegada més les veus de la irlandesa vénen fins a mi:

Laura account of her is all that is given to the audience. Because Carmilla never speaks of her nature or what it is she wants, readers along with Laura are left to draw their own conclusions. Her fear is palpable and contagious, as her accounts become more frantic when recalling her interaction with Camilla.

Sheridan Le Fanu’s narrative style sets up the ambiguity of the main characters perfectly. Laura understanding of Carmilla is minimal and thus she is both fascinated and frustrated by her. Every year after Carmilla has exited Laura’s life, her pasta connection to her haunts, her thoughts providing readers with hints of the Vampire’s machinations.

Torno a la meva llengua secreta per pensar que en un temps en la qual els vampirs són completament acceptats, Carmilla és una volta enrere en el temps. Una forma de veure com el misteri i la tensió continuen creixent en un text ple del que els anglosaxons criden Twist and turns, que porten, com no podia ser d'una altra manera, a l'enteniment ple per a Laura que hi ha una criatura estranya habitant en la seva llar. Pensava en això, quan unes branques van cruixir en la quietud del bosc. Ja no feia vent i el meu cor va semblar detenir-se. Vaig somriure en saber que una obra d'un altre temps havia provocat terror en la meva persona. Vaig somriure  una alta vegada i, amb l'esglai encara en el cos, em vaig allunyar del bosc i davant meu es va obrir l'immens mediterrani. Beneït mar, beneïda literatura. M'esperava un bon sopar regat pel millor vi.

Sergio Calle Llorens