ESPANYA

 Probablement jo pertanyi a aquesta tercera Espanya que respecta i vol ser respectada. Som pocs, tal vegada, els que pensem que som els ciutadans, i no els territoris els que tenim drets. Una vella aspiració liberal que data dels temps de la constitució de Cadis. Des de llavors, els liberals espanyols hem tractat de complir aquest vell somni añejo i crucial, al nostre entendre, per l'esdevenir de la pàtria espanyola. 

Nosaltres, els liberals, hem vist com la constitució de 1978 lluny de complir amb aquesta meta política, l'ha allunyat. L'Espanya de les autonomies, amb el seu cafè per a tots, ha engendrat el major espoli que mai sofrim per aquells que s'emboliquen en la bandera regional per justificar els seus robatoris. A més, cada autonomia funciona com un petit estat que busca uns privilegis basats, suposem, en el feudalisme. El sistema polític defensa, per descomptat, als quals señorean els seus estendards al castell i explota, sense cap tipus de remordiment a aquests ciutadans convertits en súbdits.

No ha d'importar-nos si som ciutadans d'Andalusia o de Catalunya. Ni tan sols el partit que ens governa. El fonamental ha de ser organitzar a aquesta tercera Espanya entorn d'un partit nacional que sigui capaç de regenerar Espanya a través d'una profunda i profunda reforma constitucional. Un canvi que li permeti recuperar competències a l'estat. No obstant això, aquest canvi constitucional no ha de quedar-se sinó anar més enllà amb la supressió d'autonomies que haurien d'integrar-se en una major. No veiem cap diferència entre l'autonomia andalusa i l'extremenya. A més, és clar, que para molts de nosaltres, Andalusia no és més que una continuació de Castella. D'altra banda, la reducció d'autonomies generaria una reducció de la despesa. És evident que autonomies uniprovinciales com Murcia o Cantàbria no poden seguir existint amb una crisi econòmica i institucional com la qual patim en l'actualitat. Aquest partit liberal i nacional ha d'encapçalar aquest canvi constitucional que ha de concloure en un model més jacobino que, per descomptat, segueixi reconeixent la particularitat idiomàtica de territoris com el català o el basc. 

Els liberals espanyols volem més Espanya, menys autogovern i, com no podia ser d'una altra manera, la mateixa justícia i la mateixa educació en tota Espanya. Un lloc on tots siguem iguals davant la llei. Molts pensem que aquest canvi pot venir de la mà de partits com a UPD o ciutadans de Catalunya amb el suport d'altres forces polítiques que siguin capaces d'entendre que és el moment de donar-li el *estoque final al sistema autonòmic que estem sofrint. Només si podem comptar amb els millors i, amb tots aquells que miren i veuen clarament, albirarem la llum al final del túnel. 

Espanya és l'estat modern més antic del món. A tots els liberals espanyols ens uneix amb les persones d'altres ideologies, excepte excepcions deshonrosas, el mateix amor per la pàtria comuna. Això és el que ens ha de moure a encapçalar un moviment per la regeneració política espanyola. De tots nosaltres depèn seguir la senda de liberals com Torrijos, aquest gran patriota assassinat en una platja malaguenya pels enemics de la llibertat.¡ De tots nosaltres depèn!

Sergio Calle Llorens